«Arribaríem a ser alguna cosa. I qui diu alguna cosa també diu algú, tot i que ningú no ho deia en veu alta. Tampoc en veu baixa. Era una cosa que notaves en l'aire, o en el temps, o a la tanca que circumda l'escola, o als nostres coixins o als ossets de peluix que, injustament, després de servir-nos fidelment durant anys, acaben acumulant pols, reclosos a les golfes o al soterrani».Un dia aparentment qualsevol, Pierre-Anthon s'aixeca de la seva cadira a l'aula, anuncia a mestre i companys que no hi ha res que tingui sentit i se'n va per no tornar-hi més. Els seus companys emprendran la missió de convèncer-lo que sí, que hi ha coses que importen, i començarà a produir-se un joc que té tots els números de tornar-se macabre. Un llibre titllat de «valent i brutal» (Die Zeit), «inoblidable i etern» (Biblioteques de Barcelona), «explosiu» (Público), «impressionant» (Politiken)... Considerat llibre de l'any a Dinamarca, Alemanya, Noruega i França, censurat per alguns i aplaudit per molts més. Aquesta edició, revisada, commemora el vint-i-cinquè aniversari de la seva publicació.