La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzarla divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar perdivines. Així, Déu es converteix en una font de legitimació. ¿Fins aquin punt, però, és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, doctrines,voluntats, identificar-lo amb determinades persones, descriure'n elsatributs?El segon manament constitueix una càrrega en profunditat contraels perills de la religió llançada des del cor mateix de la religió. No ésla crítica de la religió exposada des de fora després de segles de transmissiói desgast. Al contrari: és el segon dels «manaments de la Lleide Déu», establert per la tradició eclesiàstica sobre la base dels textosbíblics. És la religió advertint-nos dels perills de la religió mateixa.La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtatseguint el fil conductor del decàleg. Amb una miradafonda i actual, responent a problemàtiques d'avui, lluny de qualsevolconfessionalisme.