A partir de dos personatges entre històrics i mítics ùl'emperador mogol Akbar i el rei i sacerdot tolteca Quetzalcòatlù el poeta ha volgut reflexionar sobre la idea de l'exili, dels moviments que conjuminen espai i temps, i que creen «un desig tricèfal»: terra, cos i llengua. O, dit d'una altra manera: nació, sexualitat i paraula, més enllà de les identitats immediates. Són moviments, doncs, que engendren tres etapes: la de l'Alliberament, la de la separació de la Mare per posseir el cos de l'Estimada i la de la síntesi, on la llengua ha de permetre crear l'espai contigu on es recuperi la terra, on l'home i el déu ja no són antagònics, sinó una sola realitat que defineix la figura de l'Home Llum. Més enllà de qualsevol religió, l'exili pot esdevenir la consecució d'una nova ètica, basada en el desig.