«En El grum i la morca Espí ens mostra una mirada plàcida sobre la vida i lÆesperança ùel grum, la flor de lÆoliveraù, sense oblidar, però, el regust amarg del dolor i de la mort ùla morca, el solatge de lÆoliù. El títol del llibre forja de bon començament una al·legoria reblida dÆimatges de la natura i de figures amb ànima.El poemari conté tres parts. La primera, Natura viva, es centra en el cicle vegetal, concretament en el ôritme vitalö de lÆolivera i està composat per poemes breus. Espí es mostra completament fascinat pel món vegetal i, més concretament, per les oliveres.La segona part, Paisatge amb figures, sÆesdevé a la vora de la mar, on el jo líric contempla la natura i sÆhi fon. En aquesta part domina la placidesa, encara que també hi ha indicis o presagis de patiment, de decrepitud i de basarda.La darrera part, Les morques, formada per poemes més llargs, és la més dolorosa o dramàtica: sÆhi poetitzen defectes humans com lÆenveja o la traïció i reapareix el tema de la mort de persones estimades. La morca és la part lletja de la vida i ùsobretotù de la mort. Consegüentment, la mort dÆunes persones molt estimades per lÆautor ocupa les darreres pàgines del poemari.»Del pròleg de Gemma Marrahí.Llibre guanyador del VIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó