La Gina és una nena de deu anys amb força personalitat. Una de les seves afeccions preferides és mirar la tele; té tots els programes a la memòria i, a les mans, el comandament a distància. Però és una nena amb molta lògica, que té un gran defecte: és molt tossuda; i alhora, té una gran qualitat: és molt fidel. I encara que la seva senyoreta diu sovint d'ella que és molt gansa, la Gina té sempre molt bones notes, sobretot de matemàtiques; per això pot engegar tranquil·lament la tele. A més de les persones, s'estima molt les nines i els animals de peluix, i també els gats. La Susanna, una amiga de la mare, arriba un dia amb un gatet per a ella i la seva germana. Bé, de fet en porta més d'un, però després de tot un seguit de desgràcies només els sobreviu en Xipi-xipip, un gat d'allò més esquerp. Amb molt de tacte i moltíssima paciència aconsegueix la confiança de l'animal. Aquesta experiència li serveix de molt quan, a la seva escola, arriba un nen estranger, en Damir, refugiat de guerra, i la senyoreta l'asseu al seu costat. La Gina aconsegueix que en Damir perdi la por i es fan amics. Ben mirat, un nen i un gat no són la mateixa cosa però el tacte va bé per a tothom.