A la primavera del 1977, Roland Barthes tot just ha estat acceptat com a professor al Collège de France, una distinció vitalícia de les més prestigioses d'aquesta institució educativa francesa, que ara Barthes comparteix amb noms essencials de la cultura com Jules Michelet, Paul Valéry o Michel Foucault. I per celebrar el seu estatus acadèmic, Barthes s'estrena amb un llibre que sembla capaç de prescindir absolutament de la pompa de l'Acadèmia: Fragments d'un discurs amorós. Després d'un històric programa a tres bandes amb l'escriptora Françoise Sagan, on Barthes és entrevistat per Bernard Pivot a l'Apostrophes, el text Fragments d'un discurs amorós coneix un èxit instantani de vendes, arribant a esgotar 15.000 exemplars en dues setmanes. Barthes encisa els espectadors, que descobreixen un acadèmic intel·ligent, seductor, irònic, vibrant. Al marge de l'èxit comercial, aquest títol es converteix ràpidament en una referència inexcusable per parlar de l'amor. Seguint el fil argumental marcat pel Werther de Goethe, i en un recorregut de lectures que va des de Proust fins a Nietzsche, passant per Stendhal, però també per Freud o pel Tao, Barthes construeix una de les disseccions més metòdiques i, potser per això, més apassionades, del segle XX.