L'estudi, que s'inscriu en el marc geogràfic nord-català;que reuneix les comarques de Rosselló, Vallespir, Conflent, Aspre, Capcir i Cerdanya; i que correspon al marc històric dels antics comtats de Rosselló i Cerdanya als segles XVI i XVIII, analitza els antropònims locals per als segles esmentats a tall d'exemple pel conjunt de Catalunya. A un moment en què el país és sotragat pels canvis polítics, s'evoca primer des de la perspectiva historicodemogràfica la població i s'evidencia la importància de les migracions occitanes. Segon, en l'aspecte filològic, el material patronímic és examinat a través del prisma de les diverses evolucions que afecten la llengua en aquell temps i en aquella àrea. El tractament informàtic dels registres parroquials (gairebé íntegrament conservats) ha permès la constitució d'una base de dades de més 95.000 individus amb els cònjuges entre els anys 1737 i 1790. Aquesta base ha estat explotada sota diversos aspectes i amb instruments complementaris (fogatges, censos, arxius notarials, etc.) per tal de poder investigar com ara les variacions ortogràfiques i fonètiques de la llengua, el paper dels redactors d'arxius en el procés d'un eventual francesització, les aberracions de l'aplicació de dos sistemes lingüístics sobre l'antroponímia. Més enllà, en el marc específic nord-català, el cognom ha pogut arribar a ser un senyal fort de la identitat, que contempla idioma, paisatge, societat, història... La llista ordenada comarca per comarca, és passada per diversos coeficients que permeten de jutjar de la presència real i relativa dels cognoms. A més s'intenta de trobar-ne la procedència abans de l'època moderna. La base aconsegueix per les 210 parròquies nord-catalanes de posar de manifest una tipologia de composició per cada un dels nuclis de població (parròquies de vila, pobles, sufragànies, veïnats), que proporciona una aproximació al poblament modern. L'estudi que ha insistit sobre la vinguda regular d'immigrants occitans, analitza el fenomen sota l'angle històric en l'espai poc investigat dels comtats a través de censos d'estrangers i de locals. Recolzant-se sobre els segles XVI i XVIII, que van ser menys estudiats pels historiadors que el XVII, s'estudia demogràficament la població de la Catalunya del Nord, que amb la seua particularitat moderna és igualment una part d'història de Catalunya. De fet, un estat de la situació patronímica i demogràfica als segles moderns amb repercussions contemporànies, que relaciona cognom, poblament i identitat.