A priori el Concili Vaticà II i «Nosaltres, els valencians» de Joan Fuster no tenen res en comú, però a la revista Saó conflueixen aliances insospitades. Escrita íntegrament en català, Saó va ser fundada en 1976 per un grup de cristians progressistes valencianistes influïts per l'oberturisme del concili que va facilitar el camí a l'ús de les llengües vernacles en la litúrgia, als quals s'uniren intel·lectuals i periodistes nacionalistes "agnòstics i d'esquerres" imbuïts per les idees de Fuster sobre la identitat valenciana. El xoc identitari de la societat valenciana durant la Transició, amb el consegüent ascens del blaverisme, féu convergir catòlics i no creients. Aquest llibre s'endinsa en els orígens de Saó i la seua lluita, en anys convulsos, per aconseguir una autèntica Església valenciana i la normalització cultural i lingüística del poble valencià.