La Càndida té quinze anys, tres germans (en Marcel·lí, la Lucil·la i en Gaudenci), una pila d'amigues (la Febrònia Fivaller, la Sònia Sabó, la Cuca Cordill, la Coia Solera...) i tot un curs al davant. És una noia molt marxosa, enèrgica "com un tifó", amb força inquietuds i amb algun petit problema d'imatge i d'estudi, però, sobretot, amb dues motivacions: els nois i les picabaralles amb la Cuca Cordill. Es dedica a les activitats extraescolars de forma massiva, intenta guanyar calés fent de cangur, organitza un berenar per a les amigues, és presidenta d'un club de fans, aprèn a esquiar, treu el cap per la moda heavy, es disfressa d'aranya per Carnestoltes i caça un tigre. Tot plegat amb desenllaços molt diversos: des del triomf més clamorós com a esquiadora fins al fracàs més aclaparador i alliçonador com a presidenta del club de fans dels Eskolars Kaníbals, i passant també per resultats no tan extremats. Tota aquesta moguda li crea una certa sensació de fracàs i d'insatisfacció, sobretot en el camp sentimental. Però al final d'aquest curs descobreix que és acceptada per molta gent i que és, tot i que no ho semblava, una noia d'èxit, especialment amb el xicot que acaba de conèixer a l'autobús.