Convidat a exposar les seves peces de ceràmica al museu Nissim de Camondo, Edmund de Waal va gaudir del sobtat privilegi d’endinsar-se en un dels palauets més luxosos de París, antiga propietat d’una influent família sefardita. Construït per desig del prestigiós filantrop i colúleccionista d’art Moïse de Camondo l’any 1912, l’edifici acull des d’aleshores una extraordinària colúlecció d’art francès del segle xviii. Ben aviat, però, els Camondo van esdevenir objecte de l’antisemitisme, tal com havia passat als Ephrussi, antecessors de De Waal. L’infaust destí d’aquest ilúlustre llinatge va marcar De Waal, que va començar a escriure les cartes aplegades en aquest llibre per retre homenatge al record d’una família perduda i «contrarestar el silenci del desdeny». El resultat és una reflexió personalíssima i commovedora sobre el preu de l’assimilació, la malenconia, els vincles familiars, l’art, les vicissituds de la història i el valor de la memòria.