El 2003, tot just abans d'inaugurar-se el Fòrum de les Cultures, el cos d'un jove apareix crucificat a una platja del Poble Nou, amb ferum de peix mort. Enmig de l'arribada imminent dels Mossos d'Esquadra i en plena disputa de competències policials, l'experimentat inspector de policia Arsenio Crespo es promet una vida nova al seu poble natal després de resoldre el cas.
Ara bé, no tot seran flors i violes; massa casualitats envolten els fets. I és que el cadàver trasbalsa l'investigador des del primer instant, perquè la víctima resulta dir-se Jesús Crespo. Quines coincidències, oi? Les primeres indagacions el duen a reviure episodis del seu propi passat, on bruixes visionàries, o qui sap si simples estafadores, l'obliguen a reviure històries velles i tèrboles com a policia.
Mentre l'inspector s'endinsa a la perifèria de la ciutat i recorre les dues ribes del Besòs per poder esclarir el cruel assassinat, tot sembla retornar sempre a una vella cançó: un joc de miralls juga amb ell i, com si es tanqués un cercle, el passat il·lumina el present però alhora el fa més obscur. Tant és així que els anys viscuts adquireixen una lectura estranya, amb interferències i premonicions que presenten cares esotèriques i misterioses i on aquests miralls sempre reflecteixen el que no és bonic ni exemplar, encara que resulti fascinador.
Després d'Aire brut (crims.cat nº 9), Lluís Bosch torna amb Besòs Mar, novel·la guardonada amb el 2on Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2015.