Modest Prats Domingo

Sempre que he hagut de viure lluny del país, he pogut comprovar que el català és un animal que s'enyora. Tenim unes arrels fondes, clavades en una terra concreta; tenim la mirada secularment acostumada a un horitzó que cap sencer dins la nina, l'únic horitzó que han vist els nostres avis i besavis; l'única terra que han trepitjat els nostres avantpassats. Som una pobra gent, jornalers i menestrals, però tenim una pàtria.