Jaume Roig (Se Desconoce 2º Apellido)

Es poden comptar amb els dits dÆuna mà les obres literàries catalanes medievals que, com ara el Llibre deies dones de Jaume Roig (1402?-1478), són capaces dÆatraure lÆinterès del lector actual amb una força tan abassegadora. Amb tot i això, l' Espill o Llibre dels consells, títols amb què també es coneix aquesta obra narrativa escrita a la segona meitat del segle XV i editada nombroses vegades dÆençà del segle XVI, fins ara resultava inaccessible al públic no especialitzat pel fet de ser escrita originàriament en vers i en un català no gens fàcil, malgrat que lÆautor hi faci servir un registre ben col·loquial ùo potser precisament per aquest motiu. Amb una gran destresa i en forma autobiogràfica, el Llibre de les dones narra lÆatzarosa vida del protagonista des de la seva joventut, en què la mare el treu de casa i es veu obligat a vagar i dur una vida aventurera per terres catalanes i per França, fins a la vellesa, vista sobretot a través dels diversos fracassos matrimonials (amb una donzella, amb una beata, amb una viuda i amb una monja). Considerada com un precedent de la novel·la picaresca castellana, pel seu realisme i el seu aire divertit i pintoresc, el Llibre de les dones constitueix, per una banda, un violent atac contra les dones, ple dÆenginy i de vivesa, dintre de la més pura tradició misógina ùa la manera del Corbaccio de Boccaccio i de l'Arcipreste de Talaveraù, i, per lÆaltra, ofereix un autèntic fresc de la societat burgesa valenciana del segle XV. Introduïda i anotada amb rigor, aquesta acurada i fidel prosificació modernitzada del Llibre de les dones a càrrec de Jordi Tiñena posa per primera vegada a lÆabast dels estudiants de segon ensenyament (BUP i FP) i del públic lector en general una de les obres més riques, divertides i representatives de la narrativa catalana del segle dÆor. Amb això, i amb els fragments de lÆoriginal i una sèrie de propostes de treball, no es pretén fer altra cosa que el que la majoria de llengües de cultura han fet des de fa temps amb les obres antigues i clàssiques: facilitar-ne lÆaccés al seu públic natural.