Isabel Martinez Martinez

Tenim a les mans l'obra d'una esplèndida periodista. Un relat sense fissures ni concessions. Un relat obert a interpretacions; escrit per una periodista de la història que sembla no voler jutjar, ni avaluar; però que vol explicar les coses de manera que cada lector pugui fer-ho. La Isabel, evidentment, ho aconsegueix. Un exemple: l'any 1948 (quan més de vint-i-cinc milions d'espanyols tenien encara «cartilla de racionamiento»), l'empresa, la Crolls, havia d'escollir el seu nom. L'autora ho explica amb senzillesa, com de passada, però, en realitat, ens regala el detall d'un magnífic procés de participació ciutadana. Si hom vol llegir aquella «anècdota» en clau d'interpretació translativa, no pot fer altra cosa que deixar anar un somriure en descobrir al llibre que allò que l'anomenada «societat civil» fa fàcil en temps de dictadura, els «polítics de la por» ho fan impossible en temps de democràcia. Del pròleg de Matias Vives March