Antoni Garcia Llorca

Som en temps de guerra i de postguerra. Temps de misèria econòmica i de misèries humanes. A Bernabé, un nen de vuit anys orfe de mare, el pare, que viu enmig de grans penúries, el ven per fer de pastor. Bernabé passarà una colla d'anys a la muntanya, i excepte en dos breus períodes -l'un amb un pastor i l'altre amb un fugitiu molt especial-, viurà absolutament sol. Més endavant Bernabé recorda una infantesa i una joventut felices, en la seva solitud, en una vall perduda entre muntanyes, voltat de llops, àguiles, voltors, senglars i un ramat de cabres. Quan l'obliguen a tornar amb els humans no els entén: es donen la mà i sap que s'odien. Bernabé no encaixa en la societat, no ha après en el contacte diari amb altres humans les estratègies per comportar-se i sobreviure en societat. Tanmateix els records de la primera infantesa i el contacte amb els dos humans que van trencar el seu aïllament li han permès desenvolupar-se en un món fantàstic.