Anselm M. Albareda I Ramoneda

El 1931 aparegué la primera síntesi 'moderna' de la història de Montserrat, en la qual l'arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda -futur bibliotecari de la Vaticana i cardenal-, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle xvi i represa al segle xix per l'abat Miquel Muntadas, d'oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens. Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica -que ja havia entrat al monestir el segle xviii a través de les importants recerques del pare Benet Ribas, dissortadament inèdites fins no fa gaire o perdudes- i que explicava per primera vegada molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l'abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d'esdevenir el que Albareda anomenava el 'santuari nacional' de Catalunya, amb una expressió que en un determinat moment resultà sospitosa per a la censura franquista. El pare Albareda desitjava convertir aquest llibre -escrit amb presses amb motiu de la celebració del ix Centenari de la fundació de Montserrat- en una Història crítica documental, en la qual treballà molt durant els darrers anys de la seva vida, però en morir, el 1966, només n'havia pogut redactar una petita part, al costat d'un munt de notes amb breus indicacions sobre punts que volia ampliar o corregir. Per això, entre el 1970 i el 1971, vaig dedicar moltes hores a preparar una nova edició revisada de la història del 1931 (apareguda el 1972), fent servir tots els papers manuscrits del pare Albareda, els articles que ell mateix havia anat publicant mentre era a Roma i la bibliografia sobre història de Montserrat que havia aparegut mentrestant. Amb l'ajuda de diversos monjos coneixedors d'aspectes concrets d'aquesta història, em va ésser possible de posar al dia un bon nombre d'aspectes de l'obra del pare Albareda, mirant sempre, però, de no trair-ne l'esperit i de no modificar excessivament els seus plantejaments i els seus punts de vista. La nova edició de 1972 fou molt ben acollida i ha tingut una colla de reedicions, en formats diferents. El 1974 en va aparèixer una traducció castellana, en la qual vaig introduir noves modificacions, augmentades encara d'una manera considerable -a partir de recerca pròpia i de bibliografia recent- a la nova edició catalana de 1977. Ara m'ha semblat que no ens podíem limitar a reeditar el text d e 1977 -com vam fer encara el 2005-, sinó que era absolutament imprescindible de tornar a repassar-lo tot, mirant d'actualitzar-lo i de completar-lo sempre que s'escaigués, sobretot tenint en compte els importants estudis publicats pel pare Francesc Xavier Altés -que sovint ha tingut accés a documentació que li permet de corregir i d'ampliar les visions del pare Albareda-, les aportacions del pare Ernest Zaragoza Pascual sobre la Congregació de Valladolid i altres llibres i articles apareguts recentment. No cal dir que en cap cas s'ha intentat incorporar d'una manera exhaustiva l'enorme quantitat d'informació nova que aquesta bibliografia ofereix, sinó que es manté el to sintètic del pare Albareda, que conscientment o inconscientment prescindia de múltiples elements que haurien pogut enriquir la seva visió, però que també haurien allargat molt la seva obra i l'haurien afeixugat més que no desitjava. D'acord amb aquests criteris, els primers mesos del 2010 va ésser preparada una nova versió de la Història de Montserrat, apareguda el juny d'aquell mateix any, que arribava pràcticament fins a la benedicció del nou orgue de la basílica (març de 2010), tot i que el Montserrat dels segles xx i xxi hi entrava d'una manera molt succinta, seguint el model del que havia fet el pare Albareda al seu moment per als segles xix i xx. El novembre de 2011 en va sortir una nova edició castella...