Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d’aquest llibre decideix escriure-la. Amb l’ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules d’un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s’amaga la veritat d’una història.
Però l’escriptura falla, i l’autor recorre a les biografies d’escriptors que es van suïcidar i a les seves darreres notes per reconstruir un adeu possible, temptatiu. Serà només amb una narració polifònica i coral que podrà tornar als racons oblidats de la pròpia vida, allà on la memòria es torna buit.
Relíquia es transforma, aleshores, en una crònica familiar que conté una reflexió sobre l’arribada a l’escriptura i el sentit de la creació; un text sobre la mort i l’absència que condueix als moments més relluents de l’amistat i l’amor. Amb un estil contingut, sense revolts, Pol Guasch ha bastit un llibre delicat i vital: una elegia fulgurant.