Després de segles d'una filosofia que es repeteix en raonaments complicats però que no avança, Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein van impulsar i popularitzar l'anomenat ôtomb lingüísticö de la filosofia. Wittgenstein convençut, al principi, que la seva anàlisi del llenguatge era definitiva i que havia aclarit què es pot dir amb paraules i de què no es pot parlar sensatament, reconeix alhora que, havent respost a l'interrogant sobre els límits del llenguatge, s'ha solucionat ben poca cosa dels nostres problemes vitals.