En Nico comença malament el dia: odia llevar-se per anar a l'Institut, es mulla pel carrer amb la pluja, perd el tren com cada dia i arriba tard a classe. Però veure la Sharon li canvia la vida. Els seus ulls blaus i la cabellera rossa l'enlluernen i perd el món de vista, fa el ridícul a les classes i es converteix en la riota de l'institut perquè accepta anar al cinema amb la noia més abominable de la classe a canvi d'informació. Fa el que calgui per veure la noia, i si no la veu hi pensa. Els seus pares, que mai no el comprenen, dubten si portar-lo al psicòleg, ja que de sobte li agrada anar a l'institut i fa fúting per millorar el seu aspecte físic... però passen els dies i no aconsegueix ni tan sols parlar amb ella. L'última oportunitat que té en Nico que ella el vegi és la Gran Competició Esportiva, en la qual en Nico salta més de 1'75 superant el músculós Sandro. Però la Sharon està comprant un gelat i ni se n'adona. En un darrer intent desesperat, la Laura, la millor amiga d'en Nico, el porta a l'aeroport, però la Sharon no es fixa en ell ja que troba en Sandro. Davant de l'evidència que la noia s'estima més els músculs d'en Sandro que la seva intel·ligència, en Nico s'adona que la Laura és molt més maca del que es pensava i li regala la rosa vermella que havia comprat per a la Sharon.