Víctor Balaguer ha estat, durant anys, massa oblidat per la historiografia tot i que es tracta d'un personatge fonamental per entendre les propostes de construcció d'una societat liberal. Malgrat que darrerament sembla que la tendència es vol trencar, queda encara molt camp per córrer si es vol comprendre'n l'abast real. Víctor Balaguer i la identitat col·lectiva és una aproximació al programa polític i, sobretot, cultural balaguerià mitjançant un viatge a través dels seus textos i de les seves relacions personals amb intel·lectuals contemporanis. L'objectiu és oferir una eina que ajudi a la reflexió sobre la seva contribució a la recuperació i popularització de la història de Catalunya i com aquest projecte iniciat en la joventut el va mantenir durant tota la seva vida. El seu pensament també es reflecteix en la correspondència amb alguns dels seus col·laboradors i amics. El trobarem escrivint a la premsa la construcció de l'imaginari i de la topografia històrica, participant en la revolució del 68 i explicant-la als seus amics felibres, confiant en la saviesa de Bergnes de las Casas, o bé planificant la construcció de la Biblioteca Museu Balaguer amb Josep Coroleu i Eduard Toda, amb una narració invisible i constant d'un pla ambiciós que, desxifrat en cartes i textos diversos, sorprèn per la seva complexitat.