Aquesta és la crònica d'un recorregut per tots els racons dels Països Catalans per copsar-hi l'estat de la llengua, de Benasc a l'Alguer i de Perellós a Oriola. El llibre recull els microtesors de la parla i també el seu retrocés. Els canvis van molt de pressa, avui, i les xifres demostren que el català perd com a mínim un punt percentual anual i en alguns territoris, més. La situació a tot arreu és de substitució avançada, de pèrdua de prestigi greu i dimissió unànime entre els més joves. Però el fonamental, el punt d'inflexió, és que hem perdut la capacitat d'integrar: la llengua de l'ambient és ja el castellà. L'únic baluard on hi ha una certa hegemonia (al Principat) és l'ensenyament, però, segons una frase ja cèlebre, "hem guanyat l'escola i hem perdut el pati". Però, com que abordar el tema del català implica problemes, hi ha una entesa tàcita entre l'stablishment per no remoure'l. La situació real és que la llengua va a la deriva i només una acció decidida de la societat civil pot rescatar-la.