Una casa blanca i altres cases aplega nou relats que tenen com a denominador comú les emocions i els sentiments d¿uns homes de mitjana edat desconcertats i vulnerables, que comencen a prendre consciència del pas inexorable del temps i l¿arribada de la maduresa amb totes les seves renúncies i les seves incògnites, enxampats entre uns fills que es fan grans i uns pares que envelleixen, unes ocupacions laborals que no els omplen i unes relacions de parella no sempre satisfactòries, però que es resisteixen a abandonar l¿anhel de ser feliços. L¿autor recrea aquests fragments de vides corrents contemporànies, sovint sense una trama precisa, perquè com sostenia Josep Pla al prefaci d¿El carrer estret "el fet que el públic cregui que les novel·les han de tenir argument no vol pas dir que en la vida n¿hi hagi", servint-se d¿un estil que podríem definir com a realisme líric, en què cobren un especial relleu els escenaris físics, volgudament concrets i recognoscibles, descrits de manera minuciosa i situats la majoria a la ciutat de Lleida, en aquest cas amb un especial protagonisme de les cases on habiten els personatges i que fins a cert punt en determinen el destí o els estats d¿ànim.