Joan Alcover és, sens dubte, una figura major de la literatura catalana moderna. Home farcit de contradiccions, de dubtes i vacil·lacions, de vida personal tràgica, va ser una de les ments més brillants del seu temps. Per., sobretot, va construir en català una de les obres més breus i més s.lides que es recorden, alhora que retratava un món, la Mallorca del tombant del segle XIX al XX, que ja estava a punt de desaparèixer. Amb una poesia que és comparable a la dels grans poetes europeus de la seva època, de Leopardi a Yeats. Modernista i noucentista, arrauxat i metòdic, nostàlgic i perdedor.