Algú s'ha perdut i explica el que li passa en un lloc que no coneix. Provant d'encertar el camí de tornada, descobreix paratges sorprenents i topa amb una colla de personatges singulars, que sovint relaciona amb gent que ha conegut o amb experiències que li han marcat la vida. Per això el viatge que fa, puntejat pel record precís de la malaltia que ha patit, és alhora un retorn i una descoberta; si pren cada cop més un aire iniciàtic és perquè el relat apunta al despullament de les coses essencials. Narrat a partir d'escenes curtes i colpidores, cisellat amb un estil poètic i concís, Torno a casa ens fa recórrer, fascinats, d'un cap a l'altre, un trajecte que ens aboca al cor del misteri.