Thomas L'Obscur

Maurice Blanchot va (re)escriure Thomas lÆObscur durant gairebé vint anys. Per això nÆhi ha diverses versions. La que va considerar definitiva, és la que publiquem.Novel·la? Assaig filosòfic? Autobiografia? Deliri? Thomas lÆObscur és un llibre exigent, un repte per a qualsevol lector, però sobretot per al que entengui la literatura com a simple desenvolupament dÆun fil narratiu, amb personatges descrits amb detall i unes coordenades dÆespai i temps ben delimitades. De Thomas lÆObscur, algú nÆha dit una obra hermètica, però això és un tòpic, com tots, molt empobridor. El que és cert és que, a partir dÆun llenguatge condensat fins a lÆextrem, Blanchot suggereix més que no pas explicita. DÆalguna manera, amb aquest llibre, el lector ha de reaprendre a llegir. De tant en tant sobretot al principi, Blanchot hi escampa algunes boies perquè al lector li sembli que neda en aigües més o menys segures, però és un miratge i prou. I és que, aparentment només, lÆestil de Blanchot remet a una mena de free jazz lingüístic. Aparentment perquè en aquest llibre domina una prosa poètica que sÆesfilagarsa fins al límit, que lluita per sortir de si mateixa, que es clava, confon, ofega, i que també (o sobretot) és una reflexió constant sobre el poder en positiu i en negatiu de les paraules. Thomas lÆObscur no és un llibre fàcil.