«T?estimo i això és un crit d?auxili. T?estimo i això és un fem-ho junts, sisplau. T?estimo encara que el món se?ns hagi desfet de cop. T?estimo malgrat aquest abisme de braços buits i les illes on m?he perdut».Després d?un fort sotrac ?dos, de fet?, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d?illes que l?ajudaran a veure la vida des d?una altra òptica. Illes remotes, inaccessibles, tràgiques, llegendàries o artificials, illes que, al capdavall, som una mica nosaltres. I, mentrestant, procurarà pujar dos fills encara petits i viure amb la gent que estima: sobretot l?Òscar, la seva parella, la Nora, la seva millor amiga, i el senyor Feliu, un home que sempre ha estat com un avi per a ella.Enmig d?un dia a dia no sempre lluminós, la Carla agafa perspectiva i escriu un text confessional des del fons del cor que l?ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d?ara. Un crit d?auxili per estimar-se de nou.