Han passat més de tres mesos des de Vermell com la sang. Tothom pensa que la Lumikki Andersson és morta. Ella, que encara pateix les seqüeles del tret que va rebre, ha fugit a Praga, on actua com una jove «motxil·lera» més, en meitat d'una increïble onada de calor (cosa que resulta irònica: la Lumikki ve d'una Finlàndia atrapada en la pitjor onada de fred dels darrers anys). Un dia, en un cafè, una noia se li presenta i afirma ser la seva germanastra. La Lumikki es mostra escèptica, però sap que a la seva família hi ha molts secrets, i finalment la creu. Ràpidament es fan bones amigues, i poc a poc l'amiga l'anirà introduint en un món veritablement perillós: el de les sectes, al qual la Lumikki es veu arrossegada. Fins que un dia descobreix un terrible secret: els líders de la secta pretenen organitzar un suïcidi col·lectiu de tots els seus membres. I algú pensa obtenir grans beneficis de la massacre.