És evident que el món ha canviat força des de la segona meitat del segle XX, amb el desenvolupament de la tecnologia en lÆàmbit sanitari, empresarial, les xarxes socialsà, que ha modificat les relacions interpersonals. Les repercussions en lÆestil de vida de les persones han estat immenses: educació, oci, vida familiar i personal. Els mitjans de comunicació hi han tingut un protagonisme clar i, tot i que es valora la longevitat, sÆhan promogut eslògans i rumors al voltant de la joventut permanent. Aquest nou panorama no sÆha donat de manera lenta ni reflexiva i, per tant, perd sentit la frase tan repetida de: Abans això no passava, perquè poc sÆassembla la societat dÆavui a la de fa només cinquanta o seixanta anys. Aquesta transformació no es tradueix en lÆimaginari col·lectiu en allò que té a veure amb la vellesa, paraula gairebé estigmatitzada. A les persones que entren en lÆúltima etapa de la vida se les tracta igual que fa un segle, ignorant el seu saber i experiència. Per bé que disposen dÆespais per entretenir-se, no en tenen de participació en les decisions socials, se les infantilitza, confonent la