A partir de les nostres converses amb 24 professors i professores de la Universitat de Barcelona, en aquest treball comentem algunes maneres d'entendre i enfocar la docència a la universitat. En aquesta obra hi parlen professors i professores formats com a docents que fan classes en els primers cicles de les carreres, carregats d'alumnes i que impartiesen assignatures troncals o bàsiques, i potser alguna d'especialitat o de doctorat. Professors i professores que no només es preocupen de saber-ne més de la seva matèria, sinó de com impartir-la millor, com fer que els seus alumnes aprenguin més. A més, són crítics amb l'escassa valoració institucional de la seva funció docent i, per damunt de tot, tenen en comú una actitud: la docència els interessa per ella mateixa, en gaudeixen i (a vegades) la pateixen.