En l'edat mitjana, l'illa de Mallorca es trobava en un punt geopolític central, la qual cosa la convertia en un dels principals escenaris europeus de la coexistència ùara violenta, ara pacíficaù de les tres grans cultures i religions dominants al món civilitzat de l'època: l'hebrea, la cristiana i la musulmana. La presència d'aquestes tres visions del món en un mateix territori comportava, d'una banda, una rivalitat que es concretava en lluites i la consegüent servitud del vençut, i, d'altra banda contribuïa a enriquir poderosament la cultura i la tradició illenques amb tot un mosaic de llengües, idees i gents. Ramon Llull va assumir un paper central en aquesta cruïlla de cultures que era la Mediterrània occidental dels segles XIII i XIV, condensant en el seu pensament el millor de totes elles i afegint-hi el llegat grecoromà procedent del món clàssic, que ell va conèixer sobretot a partir de l'estudi de les obres de Plató, Aristòtil i els seus comentadors.