Aquest llibre ens mena, de la mà de la seva néta, en la personalitat de Rafael Patxot, un home d'una intel·ligència visionària, acompanyada de la generositat del sentiment per una terra que va estimar amb passió. Patxot, científic, intel·lectual, humanista, home de gran cultura, catalanista, exiliat el 1936 per salvar la vida i expatriat voluntàriament el 1939 per no ser súbdit del franquisme, fou un dels dos més grans mecenes culturals i socials del primer terç del segle XX. L'autora del llibre el descriu com «tot d'una peça, muntanya granítica, presenta dos vessants: el científic, amb una precisió exigent i extrema, i el romàntic, amb intuïcions creatives i sensibilitat lluminosa». Amb aquesta obra (traducció de l'original en francès, de l'any 2008) podem copsar, el valor de les seves grans actuacions (l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, l'Estudi de la Masia Catalana, les beques per a noies universitàries, les diverses fundacions i concursos, etc.) que ell va dur a terme, mentre que la seva vida era un seguit de contratemps (morts prematures de la mare, del pare, de les filles, perill d'afusellament, primer i depuració tres anys més tard...). La visió que d'ell ens va acompanyant al llarg de tot el text, rigorosa i gairebé exhaustiva, no pot deixar d'estar impregnada per la relació que l'autora, la seva néta, va tenir amb Patxot.