Una fugida impossible. Una denúncia necessària. Un memoir apassionant que es llegeix com un thriller psicològic.Tahir Hamut Izgil és cineasta i un dels poetes uigurs vius més reconeguts, a més d’un dels pocs membres d’aquesta minoria que ha aconseguit fugir del genocidi que pateix a la seva terra natal de Xinjiang, a l’oest de la Xina. La brutal i persistent persecució del govern xinès contra el poble uigur feia anys que durava, però el 2017 va assolir una aterridora nova intensitat: es va silenciar els crítics, els passaports van ser confiscats i es va obligar els uigurs a donar al govern mostres d’ADN i dades biomètriques. L’eco dels pitjors horrors del segle XX era amplificat per un estat de vigilància d’alta tecnologia que ho veia tot, que ho controlava tot. I els amics de Tahir Hamut Izgil van començar a desaparèixer en camps d’internament, que ja s’han empassat més d’un milió de persones. Una nit, quan les seves filles ja dormien, Izgil va col·locar al costat de la porta un parell de sabates resistents, un jersei i un abric per si la policia també venia a buscar-lo.Quan vinguin a arrestar-me a mitja nit són les corprenedores memòries dels darrers anys de l’autor a la Xina, mentre sent com el puny s’estreny i intenta fugir-ne amb la seva família, i es llegeixen com un veritable thriller psicològic, una crida perquè el món obri els ulls davant la catàstrofe en curs i un homenatge als seus amics i companys uigurs desapareguts.