El Modernisme i el Noucentisme són dos moviments culturals cabdals de la història contemporània catalana, sense els quals no es pot entendre la cultura, ni tampoc la política, de la Catalunya del segle XX. Hom sempre ha tendit a magnificar-los i a presentar-los com dos fenòmens separats, una percepció que ja van començar a implantar els mateixos noucentistes com a instrument dÆafirmació generacional. El Noucentisme era la ônegacióö del Modernisme i adquiria la volada de tot un nou ôrenaixementö. Aquest clixé ha arribat fins als nostres dies de la mà de lÆortodòxia acadèmica, però des de la nostra perspectiva ùde cent anys, jaù és indubtable que tots dos moviments formen una estricta continuïtat en un temps i un espai, i tenen, doncs, malgrat les diferències (sobretot lÆafany dÆintervenció política dels noucentistes) uns elements comuns evidents. A ôPolítica noucentistaö Norbert Bilbeny revisa alguns dels tòpics que han prevalgut en les anàlisis sobre el Modernisme i el Noucentisme, i ho fa partint de lÆestudi de les dues figures més representatives dels dos moviments: J. Maragall i E. dÆOrs. La primera part, lÆautor la dedica al Modernisme: el cosmopolitisme, la influència de Nietzsche en Maragall, el radicalisme republicà de Gabriel Alomar, el Modernisme arquitectònic català, etc. En la segona part se centra en el Noucentisme: la política de cultura noucentista, lÆarbitrarisme, lÆaristocratisme dÆE. dÆOrs, etc. El llibre es tanca amb un capítol dedicat al nacionalisme funcional de Prat de la Riba.