La poesia de Martí Boada ens sorprèn per la seva nuesa essencial i per la seva capacitat de projectar imatges imprevistes i fascinants, d'una poderosa força evocadora: «el llençol de la nit amaga el bosc» o «llençol endolat de la vesprada». A les pàgines d'aquest llibre els arbres sentinelles, llargueruts, pollancregen i els fanals tenen «el posat / metàl·lic de la girafa sabanoide». Boada ens diu: «Darrere la finestra / hi ha la vida vera.»