«Però lÆhorror davant dÆaquella visió va barrar el pas de la llàstima.»«En aquell mateix moment, a uns tres metres a lÆesquerra del tren, vaig veure una bola de llum tan intensa que em vaig marejar i tot va quedar completament a les fosques. Era com si mÆhaguessin tapat els ulls amb un vel negre molt gruixut. Sentia xiscles, gemecs, veus que cridaven: «Surt!», «Fora del mig!», «Deixeu-me baixar!» Al mateix temps, tots els passatgers van començar a sortir a batzegades dels vagons. Em van empènyer per lÆandana fins a les vies de lÆaltra banda i vaig caure al damunt dÆun cos tou que potser era el dÆuna dona; un altre de molt pesat em va caure a sobre. Tenia gent amuntegada tant a la dreta com a lÆesquerra. «Prou, prou!», vaig cridar, i, just al mateix instant, un cap que tocava el meu també em va cridar a cau dÆorella: «Pareu, pareu!»»