¿Es pot tornar a viure després d'haver passat cinc anys com a presoner de guerra (encara que el camp no sigui d'extermini)? Quan tornes a la Família, als Amics, i et diuen "ara sí que seràs feliç", respons: "sí, és clar". Però és veritat i no ho és. Allà, al camp, sempre es parlava de felicitat: "Si un dia en sortim, imagina't..." ¿Com pot ser que aquest llibre contundent, directe, escrit amb una prosa en què l'autor més que la ploma sembla que usi l'escarpa i el martell no tingués gaire ressò quan es va publicar per primera vegada (1949)? El traductor al català, l'escriptor Miquel Pairolí, ho justifica al pròleg, entre altres raons, per "la llibertat amb què escrivia Hyvernaud, el seu refús de qualsevol obediència, el seu esforç a perseguir tot sol la lucidesa. Sense mirar si la falsedat l'ha construïda la dreta o l'esquerra". Provocatiu i irònic, el mateix Hyvernaud va escriure: "La revolta té grans modistes. La línia Sartre, s'imposarà sobre la línia Camus? El Christian Dior de la revolta..." Ara ha estat un redescobriment. A França ja s'ha convertit en un autor de culte i com molt bé diu el mateix Pairolí, aquest llibre que teniu a les mans ens ofereix, intacte, tot el seu rigor literari i moral.