On Fugirem, Amor

La terra maltractada, eixorca, devastada. Els tolls bruts i les lleres resseques per una persistent sequera. Uns arbres raquítics ja no ofereixen cap protecció als humans, que esperen amb impotència una mort abrusadora. DÆaquest paisatge (distòpic ?) cal fugir. Cal fugir, però, on? Cal fugir, on sigui. Cal fugir abraçades al nostre amor, que és recer i casa. I cal també cridar perquè el crit és lÆúnica possibilitat de revolta. On fugirem, amor, el nou llibre de Sònia Moll, és un poemari de crits. Crits profètics dÆalerta. Crits de denúncia. Crits dÆodi contra tots aquells que han malmès les nostres vides. Crits contra la mort. I crits a favor de lÆamor, que és refugi, resguard, abric i font inesgotable de vida. Un llibre terrible i terriblement bell que, com fa sempre la bona poesia, ens colpeja, ens atrau, ens fereix i ens il·lumina.