No tenim temps per a res. La família, els amics, lÆesport o altres dèries sempre queden en un segon pla. També el cultiu del pensament, que suposadament és una de les coses que identifica més i millor la nostra espècie, resta a lÆespera. La pressa ens aclapara. En aquest context precipitat necessitem temps per descobrir el temps. Un oasi de pensament que comencem a explorar gràcies a parar atenció aquí i allà: ressenyem les observacions resultants, plantegem sengles qüestions estimulants i esmolem el senderi amb lÆexercici compartit dÆenraonar, altrament conegut com a diàleg. No en va Ramon Llull augurava taxatiu que: "Pensar per un mateix és lÆúnic projecte a la vidaö.