Aquest llibre analitza l'experiència política de la Catalunya autònoma en la llarga etapa de govern nacionalista. A partir d'una recerca portada a terme per a una tesi doctoral, planteja un enfocament metodològic històric, des de la convicció que pot contribuir a integrar una visió potser massa fragmentària i alhora estereotípica d'aquella etapa que sovint s'ha anomenat genèricament «pujolisme». Així, el llibre intenta donar respostes a algunes preguntes de fons sobre com s'han definit, consolidat, actuat i interactuat les institucions catalanes després del franquisme: qui va fer possible la seva recuperació, els debats que van acompanyar la seva definició, les seves característiques i, sobretot, per què i com aquesta etapa de consolidació i desenvolupament institucional i polític tan important per al país s'ha dut a terme amb el lideratge ininterromput d'una sola força política, la coalició ùi després federacióù Convergència i Unió. Aquests són alguns dels interrogants a què aquest llibre contesta, sabent, d'entrada, que les respostes seran parcials, complexes i subjectes a objeccions, per bé que portadores de noves preguntes més suggeridores i ambicioses.