El final del XIX i la primera meitat del XX són, a tot el món occidental i més enllà, temps d'experiències terribles amb crims enormes però també de grans esperances, encara hereus de l'optimisme visceral vuitcentista. L'àmbit català participava de ple en el moviment general i alhora es definia a través d'unes accions i del desplegament d'un sistema mitològic i simbòlic que havia rebut preparat de l'etapa anterior, d'eclosió i amb més poesia que actuació política. Eren uns símbols i uns mites que l'identificaven internament i de cara a l'exterior, que mostraven els contorns i l'esperit d'una nació i que convenia afinar, triar i utilitzar. Per al catalanisme, havia arribat el moment de la concreció: polítics i ideòlegs, intelòlectuals i artistes, van construir un sistema complet i contradictori, manifestació de la riquesa interna d'un país. En aquesta etapa que va de la darrera dècada del segle XIX, amb l'impacte del Modernisme, fins a la derrota de 1939 la literatura, que, al capdavant de les arts, ja havia desenvolupat el discurs en l'etapa anterior, va jugar un paper decisiu en aquesta depuració del material heretat i en la reelaboració dels nous continguts. Mitologia, simbologia i literatura (1890-1939) estudia aspectes ben diversos d'aquest sistema i aporta noves perspectives sobre els mites i símbols catalans gestats en les creacions literàries en aquest encontre de dos segles i fins a les darreres conseqüències de la guerra civil.