'Barceló ha declarat reiteradament que ell és, sempre i en tot moment, un pintor. I no ens deixa altra opció que investigar sobre què vol dir quan s'aferra a aquesta designació de pintor. Per descomptat que vol dir moltes coses, i podem passar per alt fàcilment les associacions òbvies com són l'amor pel color, l'amor pels materials, l'amor per la línia o l'amor pel gest corporal. Però si penso en la qüestió més àmplia que hi ha rere la seva insistència, jo afegiria l'amor per la ilúlusió. Unamuno, cap al final de la seva llarga meditació sobre el tràgic sentit de la vida, va declarar: 'El món vol ser enganyat (mundus vult decipi), ja sigui amb l'engany d'abans de la raó, que és la poesia, o amb l'engany de després, que és la religió.' [...] El pintor nat, però, no té ilúlusions. Sap que ell fabrica ilúlusió i que persegueix sempre allò que és ilúlusori.'DORE ASHTON