Edició factícia de la reproducció conjunta dels deu dibuixos i dels corresponents manuscrits espriuans, en el mateix format en què es presentaven dins cadascun dels deu exemplars esmentats. Aquesta desena de dibuixos, tal com s'esdevenia en l'edició de 1976, són el punt de partença de les proses que Espriu els dedica, de manera que, sense tenir-los al davant, no s'acaben d'entendre diversos passatges dels textos, com es pot comprovar llegint l'al·lusió inicial a l'actitud de Menelau, la referència a la posició en què està dibuixada Andròmeda, la descripció que es fa de Medea, l'esment a les mans de Prometeu i a la nuesa de Jacint, i el comentari sobre el moviment de dansa amb què està representada Nyx. Els altres textos i dibuixos representen Antígona, Màrsias, Hècuba i Penèlope.