Me'n recordo s'allunya radicalment de les convencions del gènere memorialístic. Cada frase comença "Recordoà" i és seguida per un sol record. La successió de records -ni cronol.gica ni temàtica- que barregen el més banal i el més transcendent, all. particular amb all. aparentment universal s'acumula formant un retrat complex de la infantesa de l'autor en els anys 1940 i 1950 a Oklahoma, així com la seva vida d'artista i homosexual en els anys 1960 i 1970 a Nova York. El mateix Brainard escriví: "Sento que és tan sobre tothom com sobre mi mateix. I m'agrada. Vull dir, sento que sóc tothom. I és un sentiment agradable. No durarà. Per. n'estic gaudint mentre puc". La primera edició, de 1970, en una petita editorial, s'esgotà ràpidament, i les reimpressions i reedicions ampliades se succeïren amb un gran èxit. Me'n recordo ha inspirat molts autors, entre els quals cal destacar Georges Perec, autor del llibre Je me souviens.