ue jo recordi, sempre mÆha agradat viatjar. Vaig començar a fer-ho de nen, anxovat en un cotxe amb els pares i els tres germans, i vaig continuar tot sol a partir dels 18 anys. Motxilla a lÆesquena i carretera i manta, com més lluny millor. Potser algun psicòleg diria que fugia dÆalguna cosa. Vés a saber. En qualsevol cas, beneïda sigui aquella fugida. Al principi viatjava per...