«Les multituds» manté de forma exemplar la seva modernitat. No tant per l'estil de Casellas (vigorós, distorsionant, volgudament aspre i suggerent) com per la temàtica de les narracons: la massa d'individus anònims enfrontada a l'home i a l'artista. Per a Casellas, la multitud és un organisme nou que esborra i suplanta els sentiments i les idees dels individus que la formen. Al costat d'això, Casellas desplega una crítica ferotge de la seva societat; diu Jordi Castellanos en la introducció: «Casellas plasma situacions de desigualtat i d'explotació; el centralisme, el caciquisme [...]; la demagògia i la capitalització dels mites "nacionals" per part de la burgesia; les repressions que porta a terme la força pública; el fenomen, nou aleshores, de la immigració...». RAIMON CASELLAS Nascut a Barcelona el 1855, va enir un paper decisiu com a teòric i divulgador del Modernisme, tant en la seva feina de crític d'art com de periodista. «Els sots feréstecs» (1901) és considerada la primera novel·la modernista i Casellas hi planteja el fracàs d'artistes i intel·lectuals en l'intent de regenerar la societat. Posteriorment va publicar dos llibres de narracions: «Les multituds» (1906), onze contes d'una gran unitat temàtica i d'estil, i «Llibre d'històries» (1909). Va suïcidar-se a Sant Joan de les Abadesses el 1910.