Una mare ofega els seus nadons a la banyera. Ara estaran bé, diu, mentre espera l'arribada de l'Ertzaina. La premsa serveix l'escàndol a l'opinió pública, i aquesta, horroritzada, es prepara pel judici paral·lel. Mentrestant, una escriptora trenca aigües i en ple part, com una epifania, com un llamp, recorda que coneix la infanticida d'una altra vida. L'escriptora, ara ja mare, es llença a investigar la veritat que batega darrera del crim dels nadons, que no és altra que una concepció de la maternitat forjada al llarg de la hist.ria per qui mai no ha parit: els homes. En paral·lel a la seva investigació, viurà en primera persona les dificultats i les tensions entre dues forces antagòniques: l'instint de criar i l'instint de crear.