El títol remet inequívocament al conegut episodi del Sermó de la Muntanya i Joan Cavallé sembla trobar-hi el punt des d'on observar les vivències dels seus personatges: gent de tota condició que busquen el seu lloc al món -o dit d'altrament, el camí que fan per tastar la felicitat. Perquè en tots els relats del llibre els personatges dubten entre conformar- se amb la seva sort (i provar de ser feliços assumint-la) o lluitar per canviar-la. Aparicions, amors truncats, converses amb difunts, confessions pertorbadores, amenaces o vocacions ins.lites que acaben convertint-se en llegenda..., Les benaurances sorprendran el lector per la varietat de personatges que porten una vida normal: «Bastant normal, caldria matisar», diu un d'ells. I per a cada un Cavallé sap modular-ne la parla: sempre natural i precisa, profundament genuïna i popular, també local si convé. Pocs llibres l'igualaran en la riquesa lingüística i expressiva, en la minuciositat psicol.gica, en l'articulació de les emocions, en el domini narratiu. Sobre Els arbres no es podien moure: «Ras i curt: aquest és el millor llibre en català que he llegit en els últims mesos. Un autèntic goig de llengua i estil; una petita joia, també, pel que fa a la saviesa compositiva.» - Jordi Llavina «Un narrador hàbil que té un ple domini narratiu dels personatges.» - Albert Ventura