La voluntat i la quimera fa una lectura nova d?aquest moviment dins del seu temps, que a l?Europaáoccidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l?impacte de la Gran Guerra. El noucentismeáno és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el refl ex exclusiu dels interessos deála burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre l?esclatáprogressista del modernisme i la irrupció moderna i ?proletària? de les avantguardes (com es vaáconsolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisionsáque determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat deála renaixença romàntica i del marxisme. Així doncs, considerem que el temps llarg del noucentismeáes produeix entre les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX.