La intenció d'aquesta obra és mostrar la diversitat i complexitat lingüística de la Unió Europea. Els capítols se succeeixen per famílies lingüístiques, per branques d'aquestes famílies i per grups de parlars. El llibre es limita a la Unió Europea (i concretament als territoris europeus de la Unió) perquè és aquest el marc polític més ample en què ens movem, del qual feim, voluntàriament, part institucional. I també es limita a tractar de les comunitats lingüístiques considerables autòctones, les que són europees des de fa segles, encara que no tenguin un territori propi delimitat, com la romaní, la jiddisch o l'armènia. Aquesta limitació espacial no significa, tanmateix, que quedin sense ser tractats molts de parlars europeus, perquè l'actual Unió els inclou, totalment o parcialment, a quasi tots. Només deixen de ser al·ludits en aquesta obra parlars europeus diversos que es troben únicament a Rússia i al Caucas (si és que el Caucas és Europa...). Aquest llibre ofereix una novetat important respecte a altres obres dedicades a aquest tema: de cada grup de parlars en podeu sentir i llegir una mostra. Per això hi ha com a mínim una cançó per grup, cançons de pronúncia clara, en què la veu destaca per damunt de l'acompanyament musical. Totes les cançons duen el text escrit, la qual cosa també permet veure la diversitat de grafies (hi són representats quatre alfabets diferents), i la traducció en català, perquè en sentir i llegir la cançó sapiguem què diu. Però no tan sols s'hi presenten els diversos parlars (socio)lingüísticament i històricament, sinó que s'hi esmenten les relacions que aquests parlars, o les comunitats que els tenen com a propis, han tengut en el transcurs de la història i en el moment present, si hi escau, amb la comunitat catalana. Així, els lectors es poden fer una idea succinta, per exemple, de quines han estat les relacions històriques entre francesos i catalans, o entre alemanys i catalans, o entre maltesos i catalans..., i quines influències de tots aquests diversos parlars ens han arribat: castellanismes, francesismes, anglicismes, occitanismes, germanismes, eslavismes, etc. I també en sentit contrari, quins catalanismes es troben en castellà, en sicilià o en altres parlars amb els quals hem tengut contacte.