L'autor s'interroga sobre la contribució del dispositiu sanitari a la salut de les persones, entesa com a determinant de la seva felicitat. En els sistemes sanitaris es parlava de salut. A poc a poc va interessar més la gestió. Ara només es parla de diners i d'insuficiència de recursos per donar resposta a no se sap ben bé quines necessitats. Els responsables polítics de la sanitat ùdedicats a aconseguir recursosù s'allunyen dels metges, dels professionals de la salut i dels usuaris. L'obra emmarca aquests fets en un entorn de crisi. Crisi econòmica i sobretot crisi de valors. Massa ciutadans obsedits pels seus drets, ignoren els seus deures. Entre els metges predomina la insatisfacció. El prestigi i la valoració dels rectors polítics, és decreixent. El paper de les patronals i els sindicats sembla desfasat. El llibre situa tots els protagonistes de la sanitat en un món dominat per l'hedonisme, el culte a l'ego i la vanitat, en el qual les persones compten pel que fan. No pel que són. S'assenyala la necessitat d'un nou model de lideratge i s'apunta que el deteriorament del sistema sanitari exigeix substituir vells paradigmes per noves maneres d'entendre el món, la política, la salut i la felicitat de les persones.